divendres, 22 d’abril de 2011

Lima, i volant cap a California

Arribem a Lima amb l'autocar de lujo!!! Val al pena, són unes quantes horetes i millor dormir-les a gust. Aquí és normal trobar autobusos amb seients espaiosos i abatibles casi a 180 graus.

A Lima només tenim temps de fer una pinzellada a la ciutat, i anar a veure el mar que ja n'hi han ganes...

Costa de Lima, plena de parapentistes i alguna aladelta

Surfistes esperant onades

Ens vam ubicar al barri de Miraflores, i tan sols ens va donar temps de visitar el centre i el barri de Barraco, que és el que ens va conduir la platja tot passejant. I apunt per fer la maletes per saltar cap Amèrica del nord. Nou destí... San Francisco.


dijous, 21 d’abril de 2011

La penúltima aventura a Perú: Vall del Colca

Oh!!! s'acosta el dia de marxar i decidim fer una visita a Arequipa, una de les ciutats més riques, cultes i independents de Perú.


Plaça d'Arequipa

Mini taxis

Val a dir, que tota la ruta del sud de Perú que estem fent és una de les més turístiques, segons ens han explicat, la zona del nord de Perú no és així.

Bé, des de Arequipa es pot visitar la Vall del Colca i el seu canó, que tot i ser un dels més profunds no és com el del Colorado!!! però es pot pujar i baixar caminant i visitar els seus petits racons.

Decidim anar pel nostre compte, ara ja hi tenim la ma trencada, a part que ho disfrutem més. Farem un tour de 3 dies i dos nits. Tot i que ens costa decidir la ruta i l'oficina de turisme d'Arequipa no ens ajuda gaire, decidim fer maletes i anar a Cabanaconde des d'on comencarem a caminar. Hi ha varis camins i t'ho pots muntar com vols, 2, 3 fins a 5 dies caminant.

Decidim fer una de les rutes menys promocionades, per tant, amb menys turistes. Comencem a caminar a les 12 del migdia, ja que el bus que em agafat des d'Arequipa ha sortit a les 6 del matí i ha arribat a Cabanaconde a les 11. Ens dirigim a Llahuar, unes 5-6 hores de camí, i on hi farem nit, i on per sort, hi vem trobar bon lloc.

1er dia, baixem tot el canó, des de Cabanaconde fins a Llahuar,
5 hores de baixada i dues de pujada.

Aquest és el pont per creuar el riu Colca,
ara ens queda una pujadeta i ja hi som!!!

Trobem un xiringuito genial amb vistes al riu

Amb rústiques habitacions

I piscineta d'aigües termals.

I mentres ens banyàvem veiem "el pinxe" pescant el sopar pels hostes, en aquest cas eram nosaltres, una altre parella amb qui vam fer tota la ruta, i una familia d'alemans.

El segon dia teniem unes 5 hores de cami per anar de Llahuar a un complex anomenat Oasis, i des d'on iniciaríem tot el cami de pujada del tercer dia.

2on dia, fem una parada per dinar a mig camí.

Des d'aquí podem veure l'oasis i el camí de pujada del tercer dia.

A l'Oasis hi vam trobar 5 o 6 llocs per hospedar-se, tots amb piscina!! I el matí ja ens vam calçar "les bambes" i vem començar a pujar, i pujar i pujar...


Durant tot el camí ens va acompanyar en Chocolate!!

A les 12 ja sóm a dalt del canó, tenim temps per a dinar i agafar el bus de les dues que ens porta de nou a Arequipa, la veritat és que ens quedariem uns dies al hostal Pachamama de Cabanaconde, pero no tenim dies, demà dissabte tenim un bitllet de bus per Lima, i la nit la passarem pels carrers i bars d'Arequipa!!

Els carrers de Cabanaconde

El millor client del restaurant Pachamama a Cabanaconde

I a la nit....

Catedral d'Arequipa de nit

El peruà metall, l'argentí model, els francesos viatgers, el turc antopòleg i els catalans cansats però amb ganes de festa, fent uns cerveses.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Pachu Pichu

A vegades, el camí és un dels millors complements al destí, i aquesta vegada n0 ha estat diferent.

Ens trobem a Cusco, i tenim tres clares opcions per arribar al Machu Pichu, ciutat perduda dels Inques (Pachupichu que li diu l’Esther).

La primera és fer l’Inca trail, un trecking de 4 dies gestionat pel departament de turisme de Perú, i pel que has de demanar amb mínim d’una setmana d’antelació la seva acreditació. El cost total del trecking pot ascendir a 300dolars.

El segon consisteix en anar i tornar en bus i tren, es pot fer en dos dies i té un cost de 200dolars.

I la tercera, entre altres treckings alternatius, hi ha l’opció del fer la ruta del INCA SIN PLATA, que té un cost aproximat de 30dolars (tot inclòs).
Clarament....RUTA 3!!

Comença el viatge quan comprem l’entrada pel MachuPichu a Cusco el dia abans de marxar per entrar el dia després, es a dir, tenim un dia per arribar a destí!! (sense voler ens posem pressió i mes emoció, hem d’arribar si o si l’endemà).
Ens podríem llevar al es 5 del matí, però som molt xulos i decidim agafar el bus de línia de les 8, el de les 6 és massa d’hora, aquest ens portarà a Santa Maria (6 hores de viatge) on allà agafarem un altre bus per anar a Santa Teresa, i allà agafarem un microbús o un taxi que ens porti fins a la hidroelèctrica, on hi passa el tren, llavors podrem agafar el tren de les 4 que ens porta a AguasCalientes (poble on es passa la nit per pujar al MachuPichu a la matinada), o podrem caminar per la via del tren durant 3 hores fins arribar al poble, on es passa la nit.

Però... us recordeu de les carretes de Bolivia? Bé, en aquest cas, s’assemblen a les Perú!!! Jajaja!!

Primer tram tot correcte, però arribem a Santa Maria i resulta que la carretera estava tallada per... esllavissades, però diuen que ens poden portar en cotxe fins l’esllavissada, on a l’altre banda del percal hi ha un altre taxi per poder continuar la ruta.

Així ho vam fer, arribem a la primera esllavissada , ens carreguem la motxilla i anem a buscar l’altre taxi, amb la sorpresa de que el taxista de l’altre banda ens explica que hi ha més esllavissades al llarg del camí i que ell fa 4 dies que es troba entre dues esllavissades oferint el servei (uns 10km, no està malament) amb l’avantatge que no té competència (eh, si ho penses bé és surrealista), ell havia arreglat el camí per poder fer el màxim tram possible, i ens va portar fins on va poder, a partir d’allà teníem que continuar a peu, hi havia un pila d’esllavisades i un riu que havia decidit passar per damunt del camí. Dons continuem, no tenim opció, em pagat bastants diners per l’entrada del Machu Pichu en data de demà, i em d’arribar costi el que costi. El taxista ens diu que tenim unes dues hores caminant fins a Santa Teresa, i entre pitus i flautes ja eren les 3 del migdia. No perdem el temps.

Primera esllavissada, amb el taxi que em deixat de fons

Atravessant el riu!!

Trempajant una altre esllavissada!!

Ups! i un arbre al mig del camí!

Casualment ens trobem altres turistes, els que havien sortit a les 6 del matí i amb guia; i amb la diferència que ells feien nit a Santa Teresa ja que la seva entrada al Machu Pichu era per dos dies després. Buff, això ens fa suar, i sense pensar-nos-ho els adelantem, continuem escalant per esllavissades fins que un guia d’un altre grup ens ensenya una drecera per arribar a Santa Teresa, som-hi!!


Ja falta poc!!!

Finalment arribem a la ultima esllavissada en viu!! Aquesta deixava anar a poc a poc pedretes, gens agradable, ja us ho prometo, travessem corrents i just a l’altre banda... eureka, taxis!!! per sort un noi ens puja i ens porta primer a Santa Teresa i després fins a la hidroelèctrica!! Ja ho tenim, queda el més dur, caminar per la via del tren, però ja son les 5 passades, i aquí es va fosc a les 6, o sigui que sense perdre temps ens posem a caminar... i cal afegir que el temps no ens va acompanyar, just baixar del cotxe va començar .... a ploure!!

Que diu que té la via ¿?

Doncs caminant, de nit, plovent, amb una motxilla a l’esquena, i sense saber on era el coi de poble AguasCalientes va ser una mica dur, els últims 20 minuts, on l’estomac ja estava en reserves, val a dir que casi ens costa un divorci. Però ho vem superar, vem veure una llum i vem córrer cap a ella, allà una noia ens va dir que ja anàvem per bon camí i que en 15 min ja veuríem el poble, la veritat és que la nit era negre, caminàvem per una vall molt profunda i fins a l’últim moment no es va veure cap tipus d’il.luminaria que indiqués que per allà hi havia una poble, a més teníem al costat un riu salvatge, mare meva, mai havia ni vist ni sentit res semblant!!!

Finalment arribem a AguasCalinetes a quars de nou, semblava un poble alpí de suïssa, tot empedrat i ple d'hotels i restaurants, busquem un hotel, ens dutxem per entrar en calor i anem a sopar i dormir ja que ens llevarem a les 4 per anar a fer cua, una per comprar el tiquet el bus (ja no volem caminar més) i l’altre per pujar al bus que ens portarà fins a dalt, i nosaltres també volem ser dels 400 primers per poder pujar el Wayna Pichu (muntanya davant del Machu Pichu, també edificada en la seva part més alta), per sort vem aconseguir el num: 345 i 346.

Inici de la cua (esquerra) Són les 5 del matí!!

Ole, ole ole ole!! Una xolita en ven un cafè amb llet!!


Arriben els busos i pugem al Machu Pichu!! (busos de lujini!!)

La visita... s’ha de veure!!

Tan sols aportaré la crítica de que no deixava de ser un poble elitista de la gent rica de l’època, que ningú s’imagini un poblet inca harmoniós i feliç, això es cosa de contes. A més, la seva construcció data del 1300 aprox, bastant recent, no? Tot i que el mètode és exemplar!!

Impoluto!!! tot ben encaixat!!!

Nosaltres vem descobrir el Machu Pichu misterios entre les boires... crec que li va sumar encant...

Machu Pichu amb el Wayna Pichu que treu el cap

Habitatges


Terrasses de conreu

Plaça de la ciutat

Ah, i pujar al Wayna... val molt la pena, com coi han posat aquestes pedres aquí dalt???

Pujant al Waina Pichu!! això és molt dret!!

El cim, tots com els isards!!!

Bé, ens passa el dia i em de tornar, baixem caminant a AguasCalinetes i decidim tornar en tren, aquesta vegada amb l’anada aventurera n'hi ha hagut prou (preu del bitllet de tren: 37dolars per 3 hores de tren, el més econòmic, clar que també hi havia un vagó restaurant, de pel·lícula, per 600dolars!!)

Per relaxar-nos de tot el viatge decidim anar a descansar a les aigües termals “ i nutritives” de Lares, .... (on erem els únic turistes, per variar!!), o sigui que fem nit en un poble que ens quedava de cami, i a les 6 del mati ja erem dins el bus direcció als banys de Lares!!

I avui, diumenge, és el dia de eleccions a Peru, aqui es multa a la persona que no bota, i això fa que tots els busos vagin colapsats, però tambe fa que hi hagi molta gent els pobles on pasem, cosa que ens enrriqueix les vistes

Vall de Lares... preciosa!!

La gent s'arriba al poble per anar a votar

Tot el poble és un "va i ve"

Finalment, els banys!!

Mmm, quina aigua més calentona i nutritiva!! jaja!!

Val a dir, que el record de la gent caminant pels camins, amb les seus vestits tradicionals dels diumenges, on els cotxes que anaven passant els anàvem carregant, tots amb el mateix destí, anar a votar al poble, va ser un regal per nosaltres!!

El dia després, els resultats era que havien guanyat les esquerres, però per falta de majoria haurien de fer una segona ronda!! cosa de politics!!!

Per acabar, unes imatges de Cusco i del riu Urubamba, el riu de la vall del Machu Pichu, el que ens va acompanyar al llarg de tot el nostre camí (val la pena fer-li una ullada!!):

Cusco

Cusco, plaça d'armes.


De camí a la hidroelèctrica, varem filmar la bogeria d'aquest riu.
Diuen que cada any s'emporta un turista, i que aquest, simplement, desapareix entre les aigues.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Visitem els Uros, ja som a Perú.

No tenim temps, continuem de Copacabana cap a Cusco, des d’on sortirem per anar a visitar el Machu Pichu!! Però abans farem una parada a Puno per visitar la comunitat dels Uros. La seva història és senzilla, 400 anys abans de Crist, els Uros vivien en unes terres inestables per les guerres i enfrontaments de les diferents ètnies de la zona del llac Titicaca, fins que van decidir construir unes illes artificials per viure-hi, on allà ningú no els va molestar. La veritat és que encara continuen sense tenir ni estat i papers, tot i que ja han conegut els beneficis del turisme.

Llac Titicaca, navegant cap a les illes flotants

La seva comunitat consta d’unes 40-50 illes, on hi viuen unes 5-8 famílies sobre cada una. Són capaços de tenir petits horts i també ramaderia a les illes. Tot ho construeixen amb palla de “Totora”, el terra, les parets, les barques, els llits, els teulats, etc... impressionant.

L'illa que varem visitar

Rebuda de tota la família d'Uros

Embarcació artesana feta de palla de "totora"

L'àvia preparant farina

Cal dir que quan hi ha algun desacord no solucionable en un illa, el cap ordena dividir l’illa per tal que continui el bon entendiment entre ells, i simplement, agafa una serra i de una en fan dues.

Uros pescant el sopar

Des de principi de segle, algunes comunitats d'Uros, han deixat molt de banda la pesca per centrar-se més en el turisme.

Turistes fent el giri, i cholitas fent el número

Com a curiositat, aquí a Perú triomfa la "Inca kola" !!!

La Inca Kola

dimarts, 5 d’abril de 2011

De cami cap a Perú...Illa del Sol

Estem molt tristos de deixar Bolivia, la veritat és que aquest país ens ha encantat, només els hi falta el mar per tenir-ho tot, i a molt bon preu!! jeje.

Però no hi ha més a fer, em de continuar el camí, i ens despedirem d'aquest fantàstic país amb el llac Titicaca (quin nom!!!), un mar d'aigua dolça a 3000 metres d'alçada. Per fer-ho anirem fins a la Illa del Sol des de Copacabana.
Estem en plena ruta turística entre Bolívia i Perú.

La Illa del Sol seria com la Formentera de Bolívia, una petita illeta tranquil.la i amb tots els serveis tuíistics necessàris. Nosaltres em optat per fer la visita d'un dia, tot i que pensem que la gràcia està en quedar-s'hi a dormir.

Més tranquil que Formentera!!

La Visita d'un dia ha consistit en travessar l'illa de nord a sud caminant, la veritat, hagues preferit fer-ho d'una altre manera...

Inici del camí, zona nord de l'illa.

"Cholitas campesinas" al nord de l'illa

Un descans buscant ruines Inques, on són?

Àrid camí entre el nord i el sud de l'illa

Peatges al mig del camí ¿?
(ja és la tercera que trobem... i paguem!!)

Bé, cal comentar que et venen el camí com una ruta Inca ¿? nosaltres no vam trobar gaires ruïnes. Només una gran pedra que feia ombra i que deien que era sagrada (vam suposar que era per la ombra que feia!!). I les comunitats que hi viuen es dediquen a instal·lar "boleterias" al mig del camí i fer pagar drets de pas als turistes ¿? la veritat, no és gaire agradable, sembla que et prenguin el pèl. A part d'això, els paisatges i la tranquil·litat eren impagables.

Entrem a la comunitat de Yumani al sud de l'illa