dijous, 26 de maig de 2011

El Sud de la Xina popular

Marxem del nord de la Xina, i ens proposem fer una ruta des de Guillin fins a Kaili per terra i aigua!

Arribem a Guilin amb tren nocturn des de Beijing. Els nostres companys de viatge una parella d'ancians, l'home un bonàs i la dona molt riallera i trempada.

De grans volem ser com ells!!

Passadís del tren (menjador i sala d'estar)

Guillin es el punt de partida, d’aquí agafem un bus i ens desplacem fins a Yangshuo. Un poble situat en mig de massissos i el riu Li, tant bonic com turístic!! Realment és encantador però la gran quantitat de turisme local que hi arriba fa que sigui un tipus Lloret de Mar, però l’entorn val molt la pena.

Yangshuo des del terrat de l'hostal

Lloguem una bicicleta i ens perdem per la vora del riu i entre camps d’arròs.



I al vespre coneixem el tipus de pesca tradicional de la zona.

Els ocells fan de canyes de pescar!!

Yangshuo de nit

De Yangshuo, lloguem una barca de bambú anem fins a Fuli, poble especialitzat en la decoració de banús.

I de Fuli agafem un bus i anem fins a Xingping, on fem nit.

Cases tradiccionals

Teulats xinesos

Un home estenent les calces al mig del carrer

I un petit amic de Xingping

També descobrim un dels racons mes importants de Xina, és la foto que apareix als bitllets de 20 Yuans.

S'asembla al bitllet???

Direcció a Kaili passem per Sanjiang. Hem passat unes quantes hores dalt del bus i trobar l’hostal on volíem dormir ens costa una bona liada amb un mototaxista per tot Sanjiang. Sort de la seva bona paciència. Finalment acabem passant la nit en el primer hotel xino que ens hi volen, una mica deixadot, per no dir una altra cosa.

Aquí visitem un poble típic de muntanya molt ben conservat i conegut també pels seus ponts de fusta. Espectaculars construccions fetes sense cap clau, només encaixant peces, que tenen millers d’anys i encara aguanten!!

Famós pont sense claus!!

Recollint el tè

Casa tradicional de fusta

En el trajecte a Kaili descobrim des de dalt del bus unes valls impressionats que amaguen ètnies i tradicions antigues, conviden a quedar-si i conèixer-les però anem justs de temps i ens hem de conformar en veure-ho de passada.



I ara només ens queda volar fins a Shanghai, i anar Beijing a buscar el transmongolià, que ja en tenim moltes ganes, adéu Xina, trobarem a faltar el teu exquisit menjar...

Shanghai una mica emboirat!!

dilluns, 16 de maig de 2011

En Mario a Beijing

En mig de millons de Xinos trobem en Mario. Aquí comença la seva aventura durant una any per Àsia i més. Amb ell compartirem uns dies a Beijing i coneixarem junts la Plaça de Tianmen i "El Palau d'Estiu", la finca d'estiueig dels emperadors de la Xina.

Plaça de Tianment

Canvi de guàrdia

Cada dia pel mati i per la tarda, es posa i es treu la bandera de la plaça, on els guàrdies fant la seva precisa desfilada. Tot per la pàtria!!!

I després....

Menjar xino, moooolt bo!!!
i sobretot, el pato de Beijing que no falti!!!

El palau d'estiu

Aquest palau fa 500 hectàries, amb això ja es diu casi tot!! entre jardins, riu, llac i edificacions. I que és normal que guanyés un comunisme després de tant despilfarro imperial...

Vistes des de la torre del Palau d'Estiu


En Mario

En Xevi

L'Esther

I nosaltres marxem cap el sud de la Xina.... Mario, ens veiem a Shangai,oi per Ripoll!!! Una abraçada!!!

dijous, 12 de maig de 2011

Pinsellada pel nord de Xina. Datong – Pingyao (VERSIO SENSE ACCENTS)

Ens escapem de Beijing per començar a conèixer algun altre racó. Arribem a Datong després de 7 hores de tren. Tot una experiència.

Els trens de Xina, qui no hi ha viatjat s’ha perdut una gran realitat d’aquest país. El tren és el principal mitja de transport, tenen una gran xarxa ferroviària que permet arribar quasi a tot arreu. Les estacions són un gran bullici, comprar un bitllet suposa haver planificat bé el dia de sortida i haver fet llargues cues, llavors entendre’s amb el venedor i comprar-lo. 
Els trens van mes que plens i pots comprar bitllets per anar amb llitera, per anar assentat o per anar dret. Si el compres tard o amb poc temps d’antelació et toca anar dret. I els que van drets van bojos per seure després d’unes quantes hores de viatge, sembla que juguin al joc de les cadires mentre mengen, fumen i veuen te. 

Datong  es una referencia turistica perque des d'aqui es pot visitar un temple penjat i unes coves budsites molt famoses per la seva antiguitat.

A Datong, vam poder observar clarament com Xina creix a passos gegants, vam poder contar uns 50 blogs d'uns 20 pisos d'alcada cada un, que s'estaven construint simultaniament pels voltans de la ciutat, a mes, el centre tambe estava patint canvis considerables, en les seguents fotografies es poden veure dues bandes d'un mateix carrer, a la dreta, una reconstruccio en cartro pedra, molt tipica de Xina, i que ens fa pensar en un descorat de Port Aventura, i a la banda esquerra del carrer, un antic hutong, que suposem que en breu l'enderrocaran per continuar construint el nou barri.


Banda dreta: zona comercial.

Banda esquerra: antic hutong.

A Datong ciutat ja no hi tenim gaire mes per visitar, despres de buscar fustradament restes de la muralla, que suposem que en alguna de les seves grans obres urbanistiques haurien enderrocat, marxem a visitar el temple penjant i les coves budistes. En un mateix dia ho podem visitar tot si lloguem un taxi. Aixi ho fem, per 300 yuans aquesta vegada anirem de "senyoritos".

El Temple Penjant no te motla importancia historica, simplement un emperador va honrar aquest indret amb la construccio d'aquest temple. Dins d'aquest hi han representades la religio Budista, la Taotista, i les teories del famos filosof xines Confucio. Aixo es molt significatiu de la manera de pensar dels xinessos, ja que si els preguntes quines son les seves creences et respondran que ho barregen una mica tot i es quedaran tant panxos!!
Temple penjant

Buda

Les Coves budistes son un lloc de culte per als budistes. Hi ha una cinquantena de coves excavades a mà que contenen budes de diferents mides, els més gran de 16 metres d'alçada.
En arribar a les coves, tambe ens trobem una nova i luxosa infraestrutura, potser sobre dimensionada, que ens dona la benvinguda i que serveix d'entrada al recinte.

 Coves budistes, realment impressionants!!!

Tornem a Datong i ens preparem per anar a Pingyao, aquesta vegada en bus!!
A Pingyao hi ha la ciutat emmurallada més ben conservada de tot Xina, amb les cases típiques i els seus carrers adoquinats. Permet fer-se l'idea del passat. Tot i que l'excés de turisme la ha convertit en un aparador.
Tambe es famosa per haver-s'hi filmat moltes de les pelicules xinesses.

Una bona manera de fer el guiri. El tandem!!

Sembla impossible!! no hi ha cap xino enlloc!!!
No hi ha res millor que una mica de pluja per poder passejar tranquils!!

diumenge, 8 de maig de 2011

Beijing

Canviem de continent! I de cultura! Arribem a Xina per Beijing, la capital, i una gran ciutat que combina modernitat amb tradició. Des de grans i espectaculars edificis moderns fins a temples i palaus d’emperadors, i hutongs, antics barris de carrerons estrets i desordenats.

En mig del "comunisme capitalista" que es viu, entre mig d’un creixement urbanístic bestial, descobrim durant uns dies, mentre ens tramitem del visat per entrar a Mongolia, una mica de la historia del país.

Per començar-nos a integrar, una bona manera és fer un circuit en bicicleta per la ciutat. També ens instal·lem en un hotel xinès, però a la que podem, el canviem per l'hostal més turístic del barri (el 365 inn en el barri de Qianmen), i és que no cal estar les 24 hores envoltats de xinèsos.

Volta en bici per la ciutat

Sobre les seves costums, la que més ens va impactar va ser la d'escopir a tota hora pel carrer, però també en tenen de més divertides, com passejar-se en pijama pels carrers, fer exercici col·lectiu als matins, o practicar l'antigua escriptura xinesa pel terra dels carrers.

Ni flouers del què hi posava

De coses visitables a Beijing no en falten, començem per les més importants:


Ciutat enmurallada al centre de Beijing que data dels anys 1406 on hi van viure mes de 24 emperadors. Aquí vivien ells i tot el seu sèquit, emperatriu i concubines, si heu vist la peli de "El último emperador" ja sabeu de què us parlem. És interesant per conèixer la historia d’un país un xic sanguinari.

Principal plaça dins la ciutat prohivida

Darrera nostre hi ha una llosa de màrmol que va ser transportada en ple hivern, fent glaçar tot el camí per poder-la fer lliscar millor.

Una de les tantes portes de la ciutat prohivida


Espectacular temple que utilitzaven per fer els seus rituals i ofrenes, és enorme, i normalment hi feien els seus rituals per donar gràcies per les bones collites i demanar que fossin bones.

Bòbila principal del temple del cel

Un dels pavellons secundaris del temple... ple de turistes.

Els jardins del Temple del Cel, és un dels llocs més usuals per trobar xinesos, la majoria d'avançada edat, fent exercicis col·lectius, jo no m'atreviria a dir-ni Tai-Chi, en aquest cas.

Cal dir, que a Xina, de turistes forànis no els n'hi falten, ja que amb el turisme del seu propi país en tenen més que suficient, sempre hi ha gent per a tot arreu.

I molt a prop del Temple del Cèl, hi ha un curiós restaurant, on tothom s'assenta a la barra davant d'una olla individual, i allà hi bull una sopa a escollir on hi pots cuinar tots el ingredients que vulguis, seria com una "fondie" a lo xino.

També tenen la costum de saludar a tots els clients que entren i surten, tan treballadors com clients, i no pas amb un simple hola, sinó amb un: hola que tal que tinguis un bon dia, o algo per l'estil.

Clients davant les olles, cada una amb el seu fogonet.

Sopa fent xup sup i coses per sucar-hi

Temple Budista

És el millor temple budista fora de la regió del Tibet, segons diuen els xinessos. Reple de budes i lamas buscant l’espiritualitat.


Milers de xinesos i turistes, visiten el temple fent ofrenes d'encens als diferents budes

Impressionants teulats!!

Els lames, després de les seves oracions i estudis, deixen entrar els turistes als recintes.

Zona 789

També vam conèixer la part moderna, entre d’altres llocs, ens vam endinsar a la zona 789, una antiga fàbrica que s’ha convertit en un niu pels artistes i que conte un munt de sales i tallers on s’exposen les obres d’art.

Una de les obres modernes del 789

I com no, vam visitar el famós Mercat de la Seda, un gran edifici de 6 plantes ple de turistes buscant les millors imitacions. Aquí es pot trobar de tot, sabates, roba, dispositius electrònics, ulleres, art, joguines.... tot i més, ara bé, tot còpies i aconseguir un bon preu és una dura batalla teatral entre tu i la xinesa, on s’ha de començar en un preu de sortida 10 cops inferior al que elles et donen, i mirar de no pagar-ne gaire més. Els comentaris més comuns en el regateix són: amigo, you’re crazy, this is good quality, you’re no good, i quan fas mitja volta per marxar et diuen, ok ok ok. Temps estimat en tota la comèdia: de 20 a 40 minuts per compra!!

Òpera de Beijing

Qui l'entengui que la compri.

Seria com la representació d'una història antiga amb tot de crits desafinats enmig de saltirons.

Coses de xinus....

Per sort, la impressionant música tradicional animava l'actuació.








I entre totes aquestes visites ja han passat els dies esperant el visat, ja tornem a tenir el passaport a la mà, o sigui que aprofitem per conèixer les rodalies de Beijing...

Val a dir, que a Xina, sense passaport original i visa no vas enlloc, és un país amb molt control i cap hostal o hotel et donaria allotjament si no tinguessis la visa vigent. També val a dir que els controls son constants en el metro i en totes les visites a llocs turístics.

També volem comentar la sensació que ens va donar de que els xinesos s'esforcin molt per ser moderns, i creiem, que potser la llibertat d'expressió i opinió, hi ajudaria.

Aquest xinès portava tot d'orelletes al cap, realment divertit.
No es estrany trobar noies on en el seu look hi hagin un parell d'orelletes!!