Avui ja som divendres, portem 6 dies de viatge, i estem de camí cap a Uyuni, a veure el Salar i el desert de cactus, però hi ha una cosa que no tenim… la maleta d’en Xevi.
Tot va començar a l’aeroport de London Stansted, quan ens van demanar una visa que es tramitava via internet per poder fer escala a Miami i arribar a La Paz com ho teníem previst, però al haver-hi overbooking, i amb el temps que vem estar tramitant la visa ens vam quedar sense vol. La companyia molt amablement ens va recompensar i ens donar un altre vol per La Paz, aquest passava per Madrid, o sigui que vam tornar a volar el què ja havíem volat per anar a Lima-La Paz. Fins aquí tot correcte apart de les 6 hores que ens havíem d’esperar a l’aeroport per agafar el nou vol.
Però el vol London-Madrid portava més de una hora de retard, i contant que tan sols teníem 1,40 min per fer el canvi de vol, ens van quedar 10 min per córrer d’una porta d’embarcament a l’altre per no perdre l’avió, nosaltres i uns 8 passatgers més. Fins que no vam tenir els peus dins l’avió no vam tenir la certesa que aquella nit volàvem a La Paz, però ens faltava una cosa… les maletes.
Des que vam arribar a La Paz hem estat reclamant a diari les nostres maletes, el resultat va ser que el tercer dia ens en van tornar una, la de l’Esther, i continuen sense localitzar la que falta. Això és Bolívia, i l’únic consell que ens han donat és reclamar-la a diari, no fos cas que ja la donessin per perduda, ah, val a dir que la companyia és la LAN, per si algú també s’hi ha trobat, paciència…
PD: En Xevi continua sense voler-se posar les meves calcetes.
