dissabte, 26 de febrer de 2011

Les maletes

Avui ja som divendres, portem 6 dies de viatge, i estem de camí cap a Uyuni, a veure el Salar i el desert de cactus, però hi ha una cosa que no tenim… la maleta d’en Xevi.

Tot va començar a l’aeroport de London Stansted, quan ens van demanar una visa que es tramitava via internet per poder fer escala a Miami i arribar a La Paz com ho teníem previst, però al haver-hi overbooking, i amb el temps que vem estar tramitant la visa ens vam quedar sense vol. La companyia molt amablement ens va recompensar i ens donar un altre vol per La Paz, aquest passava per Madrid, o sigui que vam tornar a volar el què ja havíem volat per anar a Lima-La Paz. Fins aquí tot correcte apart de les 6 hores que ens havíem d’esperar a l’aeroport per agafar el nou vol.

Però el vol London-Madrid portava més de una hora de retard, i contant que tan sols teníem 1,40 min per fer el canvi de vol, ens van quedar 10 min per córrer d’una porta d’embarcament a l’altre per no perdre l’avió, nosaltres i uns 8 passatgers més. Fins que no vam tenir els peus dins l’avió no vam tenir la certesa que aquella nit volàvem a La Paz, però ens faltava una cosa… les maletes.

Des que vam arribar a La Paz hem estat reclamant a diari les nostres maletes, el resultat va ser que el tercer dia ens en van tornar una, la de l’Esther, i continuen sense localitzar la que falta. Això és Bolívia, i l’únic consell que ens han donat és reclamar-la a diari, no fos cas que ja la donessin per perduda, ah, val a dir que la companyia és la LAN, per si algú també s’hi ha trobat, paciència…

PD: En Xevi continua sense voler-se posar les meves calcetes.

dijous, 24 de febrer de 2011

Pedales de la Muerte


Mentre esperem la maleta no deixem de fer coses i aprofitem el temps per conèixer La Paz, recollir informació i planificar la ruta, i per descomptat, no hem pogut evitar anar a fer la famosa “ The death road”.

Els Pedales de Muerte consisteix en un descens en BTT de 64 km per la coneguda “Carretera de la Muerte”. El punt de sortida està situat a 4700m i el d’arribada a 1100m, més de 3000m de desnivell en bicicleta per una carretera no més ample de 3 metres, just per el pas d’un sol vehicle, i amb penya-segats de fins a 600m. Tot començant en clima d’alta muntanya i fred, i acabant amb el calorós i humit clima tropical.

Un experiència molt recomanable tan com per l’aventura, com pel paisatge, com la gent que es coneix i el “banyito” final a la piscina del restaurant on vàrem dinar.

N’hi ha però que es van banyar abans. L’Esther va fer una remullada en uns dels rius que es travessa durant el descens. Va caure en mig del riu i va quedar molla de cap a peus!! Hi ha fotos!! Ara ella diu que el de davant la va fer caure!! Val a dir que no va ser l'única.






diumenge, 20 de febrer de 2011

La Paz




Primera arribada a La Paz, les maletes, però, s'han quedat enrere...

Visita a la Gran Bretanya Catalana

Primera etapa del viatge, London! el Barça acaba de perdre amb l'Arsenal!!! Sort d'en Kuru que ens recull amb el seu Gran Mini Cooper, quina garn rebuda!!

Dediquem l'endemà a visitar el centre i la Tate. Al vespre quedem amb en Kuru i la Montse per sopar, anem a un japones.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Conta enrera....9 dies

Nevis, ganes, dubtes, i sensacions una mica estranyes també. Començen els adeus i els fins a la tornada... són 6 mesos... per la festa major del poble estem aquí!!