La primera experiència va ser de Uyuni a La Paz, quan anàvem a buscar la maleta. El trajecte era de nit, de les 8 del vespre a les 8 del matí. Resulta que havia plogut molt i ja ens van avisar que havien hagut de canviar el trajecte i que arribaríem més tard, cap problema, si no fos perquè a les dues de la nit ens van fer baixar del bus i ens van fer travessar uns 50 metres a peu amb l’aigua fins els tormells. Allà no es veia carretera per enlloc, només un camió encallat amb fang fins a mitja roda, un bus que feia intens fracasats de sortir, i on els passatgers ja els havien recollit en un altre bus per una altre banda, i el nostre bus, que ens va fer saltar d’emoció quan va donar gas i va començar a travessar camp a través amb èxit!! Quina sort, amb els peus molls i una mica de fred vam poder arribar a La Paz. Val a dir que era de nit i no podíem veure el camí per on passavem, però els sotracs i el soroll d’aigua xocant a les rodes ens feia flipar una mica.
La segona experiència va ser de Sucre a la Santa Cruz, també en un bus de nit, de 6 de la tarda a 9 del matí, tots els busos van sortir cap a Santa Cruz menys el nostre, que al cap d’una hora es va presentar, bus i conductor, ell brut de dalt a baix, explicant a un confident que s'havia espatllat el canvi, era el bus més cutre de tota l’estació, però vam tenir sort, a un 50 km, un dels busos “modernillos” (de tercera o quarta mà) que havia sortit avanç havia tingut pana. De totes maneres va ser una nit de ”xiste”, la carretera no tenia cap tros sense bams, impossible dormir!!! Crec que vaig baixar del bus amb mal a les cervicals de tant botar!!!
La tercera i la millor: La Paz-Rurrenabaque, i per si no n’haviem tingut prou, Rurrenabaque-La Paz (ens agraden les emocions fortes). Primer de tot dir que aquesta és la carretera de la mort!! L’AUTÈNTICA!! Temps estimat 18 hores, temps real, 24 d’anada i 42 de tornada. Millor unes imatges...
Viatge d'anada:
Primer de tot, dir que en època de pluges són comunes les esllavissades a la carretera. I justament, aquest any es veu que està plovent molt.
A les quatre hores de camí ens trobem la primera esllavisada, per sort en aquesta les màquines ja hi estaven treballant, vem esperar-nos una horeta.
I què passa quan et trobes un camió de cara?
Foto 1 de 6: La carretera medeix 5 metres aproximadament
(aquest és el bus que portem a darrera)
Foto 2 de 6: Ens trobem un camió, s'aparta, però no és suficient.
Val a dir, que en els trams perillosos, la circulació és contrària a l'habitual, així els conductors veuen millor el cantó on hi ha el marge ( i quin marge!!).
Foto 3 de 6: Si no podem passar, ens apartem perquè passi el camió,
i es bus de darrera també.
Foto 4 de 6: i molt ben apartats... al límit.
Foto 5 de 6: Imatge des de la finestra del bus,
estem molt a prop del marge.
Foto 6 de 6: finalment el camió pot passar (encara que no ho sembli va passar)
i nosaltres continuar.
Aquesta maniobra és de lo més habitual durant el trajecte, a la poca estona de camí ja hi estàvem totalment acostumats (animals de costums... ja ho poden ben dir).
I què passa quan les esllavisades són a la nit? dons que les màquines no treballen, i la carretera és comberteix en... no ser, mai havia vist res semblant.
Camions estirant-se uns als altres
La tornada
El bus sortia a les 11 del matí, i sabíem perfectament que hi havia retards per les esllavissades. Tots esperàvem quedarnos parats en un "derrumbe", contàvem les hores on ens l'haviem trobat de pujada per saber més o menys a quina hora ens parariem a la baixada, vam contar que seria cap a les 9 del vespre, i potser ja eren les 10 o les 11 que simplement vem parar, i el conductor ens va anunciar que allà pasavem la nit, que la matí ja es veuria.
Al matí vam continuar fins que vam poder adalantant els camions que ens deixaven pas fins que no vam poder més, teniem una trentena de camions abans de topar-nos amb un "derrumbe" important, i vam anar a donar un cop d'ull, per sort, hi havia una màquina que ja hi treballava.
Màquina apartant fang i terra per donar pas
Cua de camions
Normalment, els camions donen pas a les flotes (els autocars) perquè passin primer, fins que no va ser així, els camioners, que viatgen amb tota la familia, van començar a queixar-se, a dir que tots o cap, que ells arreglaven el camí per poder passar i s'anaprofitaven les flotes, i justament, un camió frigorific que uns metres abans ens havia ajudat a sortir d'un mal pas (estirant-nos amb un cable d'acer), ara ens l'havia barrat.
Discussió entre conductors
Es decideix que passem tots, per l'ordre en què s'ha arribat, i que tots ens posarem a arreglar el camí, homes, dones, nens i turistes, posant pedres als llocs on es queden els camions enganxats. Tenim un punt a favor, tenen preferència els camions que pugen, i aquesta vegada, el canvi de resant està a favor nostre. La màquina està uns metres més amunt treballant, nosaltres "empadrarem" la part de baix.
Treballant per arreglar el camí
Després de 5 hores la cosa comença a pintar millor, els primers camions intentaran passar amb l'ajuda de tots. Ah, i val a dir que no va pas faltar ni menjar ni refrescs, els més espavilats dels pobles del voltant pujaven amb tot de provisions, a més d'algun que altre camió carregat de fruita...
Intent de pas d'un dels camions
"El ingeniero" encarregat de l'obra ( tots en sabien més que ell!)
La cosa casi ja estava, tots els camions, amb més o menys dificultats anaven passant... i finalment, va passar "la flota"!!
La flota, per fi!!
Bé, ara ja només quedaven 12 hores més de trajecte, una nit més a l'autocar!!! (trampejant alguna que altre esllavissada menor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada