Pels voltans de Sucre: Chaunaca - Potolo

L’entorn de Sucre té molt per descobrir i nombroses agencies de turisme ofereixen tours per coneixe’l. Ara bé tots bastants cars.

Ens informem bé i decidim anar pel nostre conte utilitzant el transport públic de la zona, que consisteix bàsicament en moure’s amb camió o si hi ha sort en una “pick up” o camioneta. Així doncs anem fins la sortida de Sucre en bus de línia i pugem al primer camió que passa. A aquest no va fins a Chalaquita, on comença el camí Inca, sino que ens deixa a Punilla, després de compartir el viatge amb camperols que venen carregats de fer les compres. D'aquí agafarem un segon camió fins a Chalaquita, on comencem el recorregut d’uns 6 km pel camí Inca que ens durà fins a Chaunaca.

Camió, transport públic de la zona

Punilla, aquí baixem d'un camió per agafar-ne un altre cap a Chacatilla

Deixem l'ermita de Chacatilla a darrera i comencem a caminar pel camí prehispànic.

Estem sols al mig del no res.

Camí prehispànic, 4 hores entre paissatges impressionants.

Arrivem a Chaunaca, l'oficina de turisme està tancada, però una hostalera ens informa de l'estat dels camins.

Teniem la intenció de continuar el viatge fins a Maragua amb algun tipus de vehicle, aquí la gent que té cotxe o similar està acostumada de fer de transport públic, i després de fer nit a Maragua continuar fins a Quila-Quila i tornar a Sucre, però amb les pluges el riu va alt i no hi ha transport, improvisem davant l'opció de caminar 6 hores més, i li demanem al metge del poble que ens porti fins a Potolo.

Plaça de Chaunaca, en Xevi es comprarà una moto quan tornem!!

Potolo és un població rural d'uns 500 habitans, per sort hi ha un hostal i una fonda. Aquí hi predomina la cultura Jalq'a.

Potolo

Potolo, cultura Jalq'a entre Quechuas.

Potolo, parella Jalq'a.

Vam fer nit a Potolo, i pel matí vem anar a busca un camió que ens portés de tornada a Sucre. Va pasar un camió a les 9, ple a vessar, un altre a les 10, encara més ple, i dos més fins a les 11, on encara que haguessin parat no hi hauriem pujat per no patir asfixia. El resultat era que no hi havia més camions, ara només quedava esperar que algun particular ens volgués portar.

Potolo, esperant un camió...

Després de 4 hores, una pick up ens va carregar a tots els que ens haviem quedat a la plaça esperant, vem tornar bé a Sucre.