3 dies pel sud de la regió de Potosí

Marxem de La Paz, Déu quanta pol·lució!! Agafem un bus a correcuita ja que estan apunt de fer vaga de tranports públics, i no ens queda cap altre opció que agafar l'ultim bus cap a Oruro, fer nit al poble, i després agafar un tren fins a Uyuni.

Dormim a Uyuni i l'endemà contractem en una de les 100 empresses que hi ha per fer una ruta de 3 dies per tot el sur de la regió de Potosí fins arribar a la frontera de Xile, on allà deixarem a dos xilens, que junt amb una parella de canadencs compartirem aquest viatge.

Comencem per visitar El Salar de Uyuni, que té una extensió de 12.000 km2 i és el més gran del mon. Ara estem en èpoques de pluja, per tant el trobem humit i cobert per una fina capa d'aigua, fet que li dona sensació de mirall.

Salar de Uyuni

Ens parem a dinar a Colchani, el paisatge és impressionant, un altiplà a 4000 metres. També fem dos amics.

Colchani

Continuem el direcció Villa Alota, passant per paisatges desèrtics on en prou feines hi ha camí. Allà fem nit, i pel matí ens dirigim al "Valle de Rocas"

Valle de Rocas

Visitem diferents llacs, passem pel Desert de Siloli on hi ha el famos "Arbre de Pedra" i continuem fins a la fantàstica Llacuna Rosa, on hi fan vida flamencs andinos. Les diferents tonalitats dels llacs són degudes a diferents minerals que es dipositen a la superficie i que amb l'acció del vent dóna diferents coloracions. El cas del Llac Rosa també hi ha l'acció d'unes algues que fa que l'aigua del llac es vegi de color rosa, vermell i fins hi tot marró.

LLacuna Celeste

Desierto de Siloli

Arbol de Piedra

Flamencs de la " Laguna Colorada"

Marco, Jenny, Xevi, Esther, Sebastian i Álbaro.

Fem nit a un hostal davant del llac, on ens passem el vespre jugant a cartes tot veien com l'aigua del llac es va tornant marró. Anem a dormir dora, ja que ens llevarem a les 4 del matí per anar a veure la sortida del sol als Geisers a 5200 m d'alçada.

Els Geisers són punts calents de la terra, que surten fins a la superfície, són habituals en zones volcàniques o a on s'ajunten les escorçes terrestres. Nosaltres estem en una zona volcànica, on moltes de les muntanyes que veiem en els horitzons són volcans sense activitat i coberts de neu per les alçades.

No vem veure la sortida del sol ja que estava núbol, però ho vem poder recomprensar d'una bona manera...

De mentres en "José Antonio hombre de pocas parabras", reomplia el dipòsit...

Ja portavem 3 dies, ja només ens quedava deixar els xilens a la frontera i tornar cap a Uyuni, tot parant a Villa Alota a la pensió Camos, on una família de Quechuas es van comprar la seva primera combi.

Frontera Boliviana-Xilena, aquí les diferents companyies s'intercanviaven els passatgers.

Familía Quechua inspeccionant la seva primera combi.

I després d'un dia llarg, vem tornar a Uyuni, apunt per tornar a La Paz aveure que pasava amb la maleta que ens faltava.