Kilimanjaro

Després del Serengueti descansem una nit i ens preparem per fer el cim del Kilimajaro. És un cim molt i molt turístic!!! tot i imagonar-nos-ho, ens ha sorprès el gran muntatge.

Slum Kibera, Nairobi, Kenia

Deixem les aventures d'Àsia i aterrem a Nairobi, Kenia. Tenim dos mesos per endavant i Àfrica ofereix moltes coses, étines, parcs naturals, animals, platges i muntanyes.

De Naoirobi ciutat en veiem poc, els dies que passem aquí, els dediquem a col.laborar amb en Chals, el director d'una organitzacio local que te una escola situada al mig de l'Slum més conegut i gran d'Àfrica, l'Slum Kibera,que te prop d'un milo d'habitants.

L'escola funciona gràcies a donacions de tot tipus, material, menjar, diners i voluntariats. La majoria de donacions provenen dels locals, que destinen el seu propi temps a ensenyar als nens i a oferir-los el servei de menjador.

A Nairobi existeixen escoles publiques, però la quantitat d'alumnes que toca per professor és enorme i fa que l'ensenyament sigui més dificultos. També el fet de pagar uns minins fa que no sigui assequible per molta gent pobre que viu a Kibera, per tant, aquesta organització ajuda a tots aquells que no poden ni permetres anar a l'escola pública.

Actualment, l'associació disposa d'un espai réduit on hi tenen una aula que hi apleguen una seixantena de nens i nenes d'entre 3 i 10 anys. Aquí els separen en grups per edads i en el mateix espai es fan les classes simultaniament, tot i que ens comenten que estan a l'espera d'aconseguir un altre espai per seperar el grup en dos.

Nosaltres col.laborem uns dies fent de professors, l'Esther ensenya als de 8 anys i en Xevi als de 6 anys. Nosaltres els ensanyem ciencies socials i matemàtiques, i després de les classes ells ens canten i ballen les seves musiques africanes amb les seus ritmes i alegria.

Després d'aquesta experiència decidim continuar la ruta cap a Tanzania, molt i molt contents de la nostre estada aquí a Kenia, i sabent que ens hem deixat molts llocs per visitar, però si ho haguessim de veure tot necessitaríem és d'una vida. Així que agafem un bus i anem a creuar més fronteres.

Mongòlia: els 8 llacs i Karakorum

Estem a Arvayheer apunt de començar una ruta creuant les muntanyes de Huysiyn Nayman 2 dies a peu i 2 dies en cavall, per acabar relaxant-nos a les aigües termals de Tsenheri passar per Karakorum abans de tornar a UlaanBaatar.

En total 7 dies més, però aquesta vegada deixant descansar la furgo, i començant pel principi, el primer que cal és comprar provisions al mercat del poble, i recarregar les motxilles de vodka, que als mongols els hi agrada molt!!

Partida al mig del mercat del poble. Les botigues son contenidors de camió

Deixem Arvayheerr però veiem abans una de les tradicions mes famoses de Mongòlia, una carrera de cavalls. Just és l’arribada després de més de 30 km al galop, els janets són tots mainada, molts d’ells sense sella i també arriba algun cavall sol. Impressionant com s’aguanten d’alt del cavall!!

L'últim cavall no te janet!!!

Afició a l'arribada

Els nous companys són, Ed, Scoth i Olivier! Dos Anglesos i un Francés! Bona gent!!

Passem la primera nit a l’entrada de les muntanyes, aquí hi predominent els iacs. Acampem amb una família i negociem un portejador pels següents dos dies de trecking. Ens portara les tendes i menjar a cavall.

Aqui ja un fred que pela!!

I per combatre el fred el millor és apropar la cara al iacs mentre es muny

També ens ensenyen els seus vestits, molt còmodes i calents!!

Entrem a traves de les valls, fent parada per dinar i fins arribar al primer llac, on hi acampem, ens hi banyem i fem una bona foguera (i per buidar pes, fem volar 3 de les 5 ampolles de vodka... ups!!).

El portejador, aquest no camina com nosaltres!!

Primera parada per dinar

Esmolant el ganivet amb el cul de les tasses mentre provem els seu iogurt

Segona parada, fem una foguera i parlem amb dos mongols que trobem pel camí

Carai, si que si està bé per aquí!!

Segon dia, creuem per més valls i llacs fins arribar al ger més formatger de mongolia, on hi dinem.

Sobre la porta del ger hi ha els formatges assecant-se al sol, i les botes també,

de mentres, la petita ajuda al pare a descarregar la moto, 

segurament ve del poble de comprar quelcom.

Ara només ens quedarà creuar un altre llac per poder arribar al ger on farem nit, i com que hi arribem amb bastant temps, ens impliquem en els feines cotidianes.

Primer arreplegem els vedells per poder munyir els iacs, la feina consisteix en deixar-los anar d’un en un perquè mamint i estimulint la llet a les mares, un cop estimulades s’agafen els vedells i es tornen a lligar fins que ja s’ha pogut treure la llet suficient per la família, i si voleu saber quanta força te un vedell demaneu-li al Scoth!! (jugador de rubby, i us prometem que el vedell el va fer suar!!)

La segona feina és recollir el ramat de cabres i fer el mateix per munyir-les, això va ser més fàcil.

Les mares a fora i els cabrits a dins, impacients per menjar

Aquesta noieta ha esset capaç de caçar una marmota

La observa una estona i la torna a deixar en llibertat

I la tercera feina és fer la llenya per passar la nit ben calentons, i a dormir aviat que demà començaran les classes per muntar a cavall!!

A Mongòlia no hi presses, o sigui que fins havent dinat no ens preparem per muntar, ja estàvem una mica impacients, les indicacions són: dreta, esquerra i shup shup per córrer més... endavant!!

Després de 4 hores pujant muntanyes, creuant boscos i travessant immensos estepes en infinits altiplans arriben al ger on acamparem!! Estem baldats i molt emocionats!! El paisatge és impressionant!!

Quart dia i segon dia de monta, algun de nosaltres ja en te ven be prou, la veritat es que les selles son de fusta i si no li trobes la postura pot ser molt i molt dolorós!!

Als vespres sempre compartim bones estones amb la familia i els nens, tots molt alegres i contents de la visita.

I seguim camí després dels dos dies de trekking i de muntar a cavall, parem en un bosc per dinar, i aviat recuperarem les forces a les aigues termals de Tsenheri.

En Genghis amb el seu descapotable de tecnologia Russa

Bosc de pins negres

Aquesta aigua crema!!!

Olivier, Javi, Xevi, Ed, Scooth i Esther, començant a celebrar ja la última nit de ruta.

Abans d'arribar a Ulaanbataar fem visita al temple busita de la ciutat de Karakorum, antiga capital de Mongòlia.

Monjos budistes que surten de fer els seus estudis i pregàries

Després de 16 dies voltant per el sud i centre de Mongòlia tornem a la capital. Han set uns dies genials on ens hem empapat tant com hem pogut de la cultura i tradició mongola. Ens hem quedat amb ganes de més, de conèixer el nord i l'oest, però la pròxima vegada serà. No tenim suficients dies i ens quedem prop de Ulaanbataar al parc nacional de Terehj a conviure durant uns dies amb una família i acabar de perfeccionar la monta de cavall mongol, especialment el galop!! és molt emocionant!!

Mongolia: cap al desert del Gobi

La nostre experiència amb el transmongolià, podem dir que ha estat casi immillorable, tot i anar amb la tarifa més econòmica. La nostra companya de compartiment ha estat una noia de Hong Kong, realment molt i molt amable, i que s’ha aventurat tota sola a fer el transsiberià i arribar fins a San Petersburg, esperem de tot cor que ho hagi disfrutat molt. I també vam conèixer, els qui van ser els nostres companys durant tota la seva estada a Mongòlia, en Miki i en Peix (ei! sou cullunuts nois!!!)

 

 Transmongolia

Després de 37 hores de tren vem arribar a UlaanBaatar (crec que he vist escrit el nom d’aquesta ciutat de mil formes diferents!!) i descobrim que és la capital més destartalada fins ara coneguda per nosaltres. Deduïm que durant la meitat de l’any la ciutat esta coberta per neu, i l’altre meitat fa un vent o una calor en la que no es pot treballar, o sigui, que hi ha el manteniment just.

Com a curiositat, hem de dir que ens va sorprendre que els cotxes podien tenir el volant tant a la dreta com a l’esquerra, amb tota normalitat, o sigui que abans de comprar el cotxe el venedor et pregunta... i el volant on el vol? I cap problema, tothom pot circular la mar de bé (tots per la dreta, això si).

I nosaltres no podem perdre temps, Mongòlia és enorme i hem de començar a fer quilometres. I mai millor dit, pugem en una de les seves famoses furgos russes (volant a l’esquerra) i anem direcció sud... destins: Ice Valley, i el famós desert del Gobi.

Aquesta furgo pot aguantar els -50 graus C.

I ara es hora de presentar l’equip durant els 9 genials dies que vam compartir.

Peix, Javi, Genghis, Xip, Odi, Miki, Toul i Esther darrera la càmera

Entre Gers, acampaments lliures, pícnics improvisats i molts riures i cançons, vam arribar als nostres destins...

Primera acampada

A Mongòlia ja coneixen que és la migdiada

Estepa i mes estepa...

El millor, els nens, els mes alegres que hem vist mai!!

Genials!!!!

Una de les millors joguines!!

Segona nit: avui toca dormir en un Ger.... xupi!!!

Tots ben posadets, i els peus mirant sempre a la porta!!

I el sofa llit, pel Genghis Khan!!!

Viure en un ger simplifica les coses, això és el seu equipatge,

tot el què tenen i la mar de feliços!!!

La seva vida nomada consisteix en cambiar de lloc de 2 a 4 vegades l'any, sempre seguint un mateix circuit. El motiu es senzill, pel clima extren que tenen durant l'hivern i l'estiu i per buscar les millors pastures pels seus animals, siguin camells al sud, iacs al nord, cabres i ovelles al centre i cavalls per a tot arreu. A Mongolia no hi ha problemes per les terres, de moment les extensions son enormes, tot i que els xinos ja estan fent pressio pel sud (algu s'ha imaginat mai con seria un mon sense xinos??). Xinos apart, nosaltres continuem fent quilometres...

Tercer dia: un paissatge flipant

I tercera nit, segona acampada i tot un festival!!

Despres de 4 dies ja estem hem arribat al nostre primer desti: Ice Valley

Un cano amb un riu de gel al fons

Ja en epoca de desglaç, però encara queden esquerdes de 4 metres

I continuem fent quilometres fins arribar al desert del Gobi, un paisatge que combina dunes de sorra, un rierol amb prats verds, cavalls, camells, i un parell de gers habitats per una família que ens fa viure una gran experiència!!

Muntanyes de fons, dunes al mig i pastura a davant,

aixo son les portes del Gobi.

Quarta nit: Ger entre camells, i amb la gent del sud... genial!!

La Toul s'esta currant el sopar,
mentre la Odi encara esta amb la ressaca

I avui toca provar la llet de camell... realment molt cremosa... Mmmm

Segons el ger que t'acull, sigui per dormir o per poder cuinar el dinar, sempre, i recalquem, sempre tenen les portes obertes i un bol de llet amb una mica de sal o iogurt per oferir-te, i segons quin sigui el seu ramat pots provar tot tipus de llets d'animals diferents.

I el dia després excursió amb camell, direccio.....al dessert.
 

I despres de molt buscar, ja tenim la portada de la lonely planet de Mongolia!!!

Per fi... saltant sobre les dunes... pero massa calor pel meu gust!!

I a la tarda cap al riu a fer bugada...

Mentre s'asseca la roba

I després de tres dies, tornem a fer quilometres per anar de nou cap al nord, a la Mongolia interior, però per una ruta diferent, i disfrutant de mes i mes hores de furgo, entre algun que altre incident...

Pinxasu, sort d'en Genghis!!!

Ens avancen dos Mongols en moto a tota hostia!!!

Passem pel llit del riu, estrany lloc després de moltes hores, quilometres i dies per camins rectes entre dessets i estepes.

" Rocks carvings" aprop de Bogd

(Peix, semblem la portada d'un grup de musical?)

Ens queda un dia per arribar a port, pero estem una mica perduts, sort trobem un ger, amb una família genial, que no tenen cap inconvenient en deixar-nos cuinar el sopar amb ells, i abastir-nos de mantes i tot el que puguem necessitar per passar la nit.

A pocs quilometres de Arvayheer

Si nosaltres entrem als seus gers, es normal que ells entrin a les tendes!!

Al cap de 9 dies fem parada a  Arvayheer on en Miki i en Peix hauran de tornar a Ulan Baatar, i nosaltres, pràcticament sense baixar de la furgoneta, just per fer una dutxa en una banys públic ( ja era hora!!!), recollim companys nous per continuar una setmana més cap a la zona dels 8 llacs.

Arvayheer

Miki, Pish, Ginghis, Toul, Javi, Xip i Esther.

Ens  veiem a Barcelona!!!

PD: continuem disculpant-nos per la falta d'alguns accents, no tots els teclats els tenen!!